X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

Article de Ramon Cavaller Garcia. HISTORIA BIZANTINA DE L’H, LA CONSONANT MUDA.

Història bizantina de l’h, la consonant muda

Unes reflexions dirigides als menorquins:

La lletra H (hac, hache, acca) en llatí antic devia correspondre a un so de la veu, es devia pronunciar.
Les llengües filles de Roma tenen comportaments ortogràfics diferents envers aquesta consonant muda.
Els italians, quan van establir les regles ortogràfiques, la van suprimir completament, ja que no es pronunciava. Així el llatí “Homo”, home, es va convertir en Uomo.
Els castellans l’usen per indicar una antiga F que els bascos no sabien pronunciar, ja que el basc no la té, com no té la V.  Els bascos de la Rioja (les famoses gloses de San Millán de la Cogolla, es consideren les primeres paraules escrites del castellà) quan van aprendre llatí, el van adaptar i simplificar segons  la pronúncia de l’euskera, així, harina, hijo, hacer, etc.
També volgueren conservar la H llatina i així tenim hombre (però amb inconseqüències: huevo, oval; hueso, óseo, etc.)
Jo em deman a quin polític italià li passaria pel cap de ficar-se en temes científics i canviar el sistema de la llengua i reintroduir Huomo allà on s’escriu Uomo.
I què passaria si un polític espanyol llevava la H incorrecta de Huevo per passar a Uevo (del llatí) ovum?
Però els nostres i les nostres polítics/polítiques es consideren amb prou d’aixonses per jugar amb la ciència i ficar-se en coses que demostren el seu atreviment, la seva ignorància i la seva malcriança.
No es podrien ocupar, per exemple, de fer una estació d’autobusos a Ciutadella, o resoldre el problema de les cases abandonades i en estat ruïnós en el centre, o de la barreja de malalts terminals amb els qui no ho són a l’hospital geriàtric de la mateixa ciutat?
Les discussions bizantines no serveixen més que per fer perdre el temps i l’energia de la nostra societat.

Ramon Cavaller garcía
Palma

17 gener 2012 Posted by | Denuncia | , | 1 comentari