X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

EL CONTE DELS NÚMEROS

Una vegada,a un país, verd i frondós, hi havia un nen que complia 1 any.

Els pares boixos, i tots som un poc boixos qualque vegada, li demanen al nen davant la gent:

Quants anys tens? I el nen que ja s’ho ha aprés, aixeca un dit de la seva maneta.

Es curiós, tots comencen per el índex. Es clar, estaria lleig que el primer dit que aixeques segues el cor, encara que alguns pares boixos s’ho mereixerien..

I després, al any següent, ja es capaç de aixecar-ne 2, encara no sap l’ignorant que això es el signe de la victòria. I realment es una gran victòria el doblar nomes amb un any la seva vida.

Desprès, normalment el nen ja parla, i les bestieses, i el 3. els diu de viva veu, com un lloro, pro això de alçar el dit , li queda ja gravat per tota la vida, i se angoixa amb el 4 per que encara no omple la maneta, i ames, per fer el quatre, te que amagar el polse, i el pobre dit es sent discriminat.

En canvi, celebra amb alegria poder fer els 5, deu ni do, una ma sencera, per fi tota oberta, tots els dits projectats cap a fora. Es com si de la punta de cada un sortís un raig cap el infinit.

Pro els 6 es començar ja la segona i es com tornar a la pujada, per tant no es un bon any. Ames, si acabes una ma i en comences un altre, el dit mes a prop de l’altre ma es el polze , el dit discriminat per el quatre i que te un trist protagonisme amb el 6.

Però tot arriba, i el 7 es un numero màgic que es marca amb els cinc de una ma i el signe de la victorià de l’altre. victoria I es igual que els dies de la setmana, tot un cicle complert.

Als 9, un ja es sent casi gran, per que ja estàs a punt d’omplir les dues mans, però dus la ressaca del 8 que ha estat terrible, perquè es gruixat i boterut i no t’agrada.

Els 10 ens ensenyen ja el camí dels 19 que es l’ultim de la saga i un es sent petit altre vegada. Mires els 20 amb una llunyania esfereïdora. I vas escalant poc a poc, els 12 que podrien ser las dues mans mes el signe de la victorià, te l’inconvenient que nomes tens dues mans, i els dits dels peus no conten.

I arriba el majestuós 18, tan rodó i tant perfecte ell, i arriba amb il·lusió per el que significa, ja et poden tancar a la presó i tot això, es el de la majoria d’edat, que te la donen quan ja no la necessites, per que això està dins la closca i no en el calendari.

Però ho celebres amb nostàlgia, per que el 17 t’agradava, i nomes tenim un set cada deu anys, menys quan arribes als 70 que en tens un cada any, però el set davant ja no te tanta gracia…, i no parlem quan es cap i cua…

I ens em saltat l’11, primer dobla i , tot simètric, fil i prim. Serà que comences a visitar Onàn i no engreixes?.

En canvi el 13, que en teoria es el numero de la mala sort, es un any amigable i proper. lluny del 14 que el molt burro, podria tenir dos sets i no en te cap i lluny també del magnific 15, tres mans senceres y primer quart si fóssim un rellotge.

Com es que em fitxo mes amb els nons que amb els parells?, Serà que el parell es nomes el període que hi ha entre dos nons?

Jo crec que si, que a partir d’ara contaré als anys de dos amb dos, i quan s’acabi el xxx i set, diré que estic a un any de complir els xxx i nou, i així nomes tindre els espigats nons a la meva vida, i deixaré els parells, grassos i serosos per els que els vulgui.

I… que diríem del 16,? … que vols que et digui, encara que sigui parell, als setze ets tan escandalosament jove que fas enveja a tothom.

El 21 que es un bon any, hi ha gent que el considera realment el de la majoria d’edat, I es tres vegades set, majestuós com un signe nadant a un llac, arrossegant el dos al u.

I arriba el pitjor, doble dos, el 22 , com tocar el dos dues vegades. El summa de tots el parells, la redundància personificada, el mantenello i no enmendallo.

Pero quan sortim d’ell entrem en el 23, que ha quedat marcar per sempre per la F, i el pobre no se’n pot sortir.

Encara que sigui non, serà sens duple transit per el 24., que parell i tot, cony, son dues dotzenes, que vell que ets, tio ¡¡¡¡.

I per fi, arriba el 25 , que es exactament la quarta part de 100 que no es parell sinó non, perquè els zeros no compten, que es la meta, tothom vol arribar a cent,

¡¡ Em posses a cent¡¡, diu el nuvi a la noia,

Anava a mes de cent diu el conductor,

I nosaltres, que te’n desitgem 1000, et felicitem pels 25. Ara que estàs a punt dels 27. perquè el 26 es parell i no conta.  Una abraçada-

10 Novembre 2021 - Posted by | Sociedad |

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: