X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

EL FILL DEL VENT.

Ella estava sola amb els tres nois.

Ells l’estimaven, ella també.

Eren joves i guapos, valents, riallers

Bevien, jugaven, es feien pessigolles.

I se va escapar un petó,

i en va seguir un altre,

i s’acariciaven, jugaven bevien.

Ella no estava acostumada a beure,

ells potser un poc mes, però poc

I el licor, baixa les defenses,

i amaga les vergonyes.

I no, no va ser una violació

ella també ho volia

I van estar follant, un rere l’altre

tres contra una. Una i els tres.

I quan es va escampar la boira

estaven un poc retgirats,

Es van vestir depresa,

avergonyits de la seva nuesa.

I van marxar, ella i els tres

i es van acomiadar amb petons,

perquè s’estimaven.

Els dies següents es van trobar de nou

però no per follar.

Potser ells ho volien,

però ella va dir que no.

i estaven un poc tristos,

i els tres l’estimaven-

i ella estimava als tres.

I van passar setmanes

on res volia canviar.

Eren joves, valents i alegres,

res no podia fallar.

Només una falta de regla

els va fer destralejar.

Ella havia quedat embarassada.

I no pensava avortar.

I ells, no van recular ni mica,

volien la responsabilitat,

però, de qui era la criatura ?

Qui l’havia encertat.

Els pares d’ella la estimaven

i respectaven la seva voluntat.

L’ajudarien i cuidarien

Tindrien un germà mes.

Els pares d’ells no ho sabien

i ningú els hi pensava explicar.

Però qui era el pare?

Ells ho volien saber,

Per que els tres l’estimaven

i ella, els volia als tres.

Un dia, un d’ells va caure per una sima.

I va quedar abaix, mort.

Diuen que anava sol a passejar per la muntanya,

Al menys ningú va dir que anava amb ell.

Van plorar i plorar, però els morts no ressusciten.

Ara només n’hi havien dos de pares,

i els dos volien el nen.

Es van començar a mirar a la cara,

ja no s’estimaven gens,

ja no eren tres, si no dos.

I van estar a punt de pegar-se

es volien matar.

Ella, els hi va dir que marxessin.

Que ja no en volia a cap.

I el nen que tenia a la panxa

era d’ella i de ningú mes.

I eren tres que l’estimaven

i ella estimava els tres.

I el fill, de qui era?

Era el fill del vent,

Del vent del amor.

7 Novembre 2021 - Posted by | Sociedad

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: