X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

Rimes Innocents per a la Simfonía d’un Món Nou.

Escrit i llegit per en Joan F. López Casasnovas el 22-09-2017 a la plaça del Carme de Maó

 

 

Reunits aquí i empesos

per un deure de germans,

amb els nostres drets ofesos,

menorquins i catalans,

nascuts aquí o immigrants,

som conscients i anam entesos:

Defensam els Drets Humans,

conculcats i molt malmesos.

Exercim de ciutadans

lliures, crítics, compromesos.

Veient que el poder trontolla

per lo que en diuen “Procés”,

agafats “en pla em confés”,

la suor pel front els brolla

per por de perdre l’argolla

del frau control dels doblers.

Vet aquí el seu interès:

manejar el món i sa bolla.

Crec que han perdut els papers

del seny, criteri i bon ús.

En Rajoy el torn-escrús

d’en Montoro hi fa per ell,

na Susana de gairell

hi posa el seu verb obtús!

Rivera fa es passerell.

I vet aquí que en Borrell

hi ha vist una pluja fina

de desinformació

i de mentida supina,

diu: –Açò duu a un carreró

sense sortida a la gent

que, com explica el Fiscal,

viu abduïda.

És urgent

fotre’ls un cop ben “legal”,

que la unidad nacional

no es dissol ni es ven ni es compra

I el senyor Maza (…de rompre)

ho duu al Constitucional,

el qual tanmateix declara:

-Malalta està Catalunya;

Puigdemont tot ho emmascara,

Junqueres afegeix sunya,

l’Òmnium ferotge retruny(a),

l’AMI molts papers prepara,

l’ANC pòsters encunya…

A Madrid Rajoy no para

de querellar-se, s’allunya

del sentit comú i s’esmuny(a):

Sembla El Tío de la Vara!

I per fer el fester més blau,

han empaperat en Mas,

n’Ortega i na Rigau

(de moment no en fan ni cas).

Per augmentar-ne el cacau,

a pas d’oca marcant pas,

(és la guerra i no hi ha pau!)

imputen per mala pell

en Buch i na Forcadell,

o per picar més el clau

del cadenat de l’esclau

o de l’urna, prohibida,

que si t’hi atraques t’escaldes,

a declarar fan la crida

per 750 alcaldes.

Aquests catalufos folls,

-diu Montoro- van errats!

Necessiten arrifolls

que els cantin les veritats.

Si no estan quiets i callats,

els hi tallarem els golls!

I va amb les altives llances

per espoliar les rendes:

ofega’ls comptes i hisendes

(tururut a llurs finances!);

no exploraran noves sendes,

aquí no hi valen balances

fiscals; el FLA és flam de panses:

Tot queda Ad graecas calendas!

Però aquí ningú no es cansa

de repetir el mateix so:

Votarem contra la por

amb il·lusió i esperança!

La Moncloa ha decretat

que aquest poble estrafolari,

és egoista, insolidari,

abduït, adoctrinat

per la Generalitat,

que, amb didàctica molt dura,

sotmet a fèrria censura,

amaga, oculta i enganya

promovent manta incultura:

-S’ha de saber què és Espanya:

la nació al món més antiga,

invicta, que mai fa figa,

que civilitza i no escanya,

i, com deia en Wert, missèr

expert a crear maganya,

és més vella que Noè

…de teranyines d’aranya.

Si el poble català en ple

ràdio i teles espanyoles

escoltàs pietós i amb fe

prou sabria allò que és ver

sense fer cas de gramoles

ni als dictats de TV3,

que de les seves escoles

ses lliçons no valen res.

El millor comportament

de la Justícia espanyola

és saltar-se diligent

per ràpid procediment

tota llei que a ella no mola:

processarà tanta gent

que no hi cabrà a la garjola.

Catalunya tota sola

restarà en un sant-i-ament.

Potser exclouran finalment

aquells Pujols Ferrusola

i també els del 3%.

Així és, com bé vos cont

per no perdre les maneres:

inhabilitar en Junqueres

i el president Puigdemont,

estelades i banderes

i arrestar qui els faci front.

Com és notori i concís,

tota actuació es pot fer

per l’article 26.

Ciutadans, ho sabeu bé:

en un cas de compromís…”

publicau i ho feis saber

a La Razón i ABC,

El Mundo i també El País;

COPE, Onda Cero, la Ser,

Tele5, Antena3,

La Sexta i tot el parxís

de “voces libres”, TVE

i Libertad Digital

amb en Jiménez Losantos,

que per evitar quebrantos

clamen en so funeral

exigint sens dilació

tancs per la Diagonal,

l’Armada, l’Aviació

i els de la Mort nupcial

amb cabra, els de la Legió!

Intel·lectuals i artistes,

consciència plena a vessar,

admirables progressistes

que fins ara van callar,

surten prests a defensar

de la Unidad sagrats mites:

Todo por la patria”, fites

d’un manifest a signar.

Colla encantadora, amiga,

enmig d’aquests batibulls,

denunciau palla als ulls

d’altri i no veis la biga

que dedins els vostres duis.

On queda la “proporció”?

Multen als referendistes

culpats de malversació

i exculpen lladres ministres.

Qui ha robat en abundor

no sol trepitjar presó…

I encara van de puristes

i gosen donar lliçó

d’honestedats moralistes.

Ben carregats de raó

en protesten periodistes,

catedràtics, novel·listes,

músics, tota professió…

La llibertat d’expressió,

segrestada, qui l’ha vista?

Soraya invoca la llei

es la Ley!-, però no fa rampa

ni al delinqüent que la campa

ni al Govern ni fins al Rei.

Ou, atura es carro; ei!

Qui fa la llei, fa la trampa.

Garrot, si qualcú es desmadra,

És llei d’estat espanyol,

on hi floca tant de lladre

protegit pel seu estol,

que el cos de Mossos d’Esquadra

no hi trobaria consol.

Un ca de ministre lladra,

que torni en Velázquez vol

per pintar un altre llençol:

de La Rendición el quadre

En Barna se ha puesto el Sol!

La nació catalana

-mirau si n’és caparruda!-

no creu qui l’ordena i mana

ni fa cas de gent creguda,

orgullosa, altiva, ruda,

superba, estantissa, ufana

de comanditis aguda,

que és febre que s’encomana.

Ara ja ningú l’engana:

fa tants d’anys que està espremuda

com suc de pera o magrana…!

Malversar tot un cabal

públic és un greu delicte.

Segons el Codi Penal

ell deu ser un pecat mortal

d’un referèndum fer edicte.

Però el jutge més estricte

res no diu del dineral

de la Seguretat Social

saquejat, confés – convicte,

pel ple del govern central;

ni del retall de pensions,

ni del regal a la Banca

de 40.000 milions

que mai no tindran retorns,

i tants xoriços que fan que

aquests fills de mala… cranca

hagin, entre altres raons,

d’ ocupar tantes presons

i a merèixer molta branca.

Ai, partit dit popular,

que ets un expert que obre i tanca

la Cova d’Alí-Babà.

Amb hipòcrita dicció

resa, invoca i fa complanta

de la Carta Magna, santa

sagrada Constitució;

mes, si convé, la decanta,

la vulnera i la bescanta

quan en té volició

com si fos una berganta

d’un bordell de perdició.

Tanta i tanta devoció

beata, per mi que espanta!

L’estratègia més subtil

es practica cada dia

veient que la policia

o bé la Guàrdia Civil

urnes, cartells perseguia

apuntant amb un missil:

en decomissa cent mil,

que se’n duu a comissaria.

I seguint amb aquest fil,

si un fiscal ho prohibia,

jo crec que a presó aniria

fuet de Vic i pernil;

si fóssim Nadal, prendria

fins i tot diners d’anous.

Per fer truita, qui ho diria!,

s’han de trencar closques d’ous.

Si la memòria no em fall,

farà onze anys que un Estatut

fou refrendat i volgut

-era en temps d’en Maragall-;

però un Rajoy molt sorrut

li alçà cresta fent el gall,

en Guerra hi passa es raspall

i al Tribunal l’han endut.

Allà uns magistrats de tall,

que volen el poble mut,

se l’han fumat i fumut

enmig d’un gros guirigall.

I d’aquí comença el ball,

perquè el poble es sent vençut,

sotmès a humiliació,

i ha dit prou i que vol viure.

Que si la Constitució

no li permet de ser lliure,

una gran gesta ha d’escriure

tot jugant-s’ho a un sí o un no:

A referèndum! Ja és mític

per a un subjecte polític

que se declara nació.

Un poble conscient i crític

ha dit n’hi ha prou de plorar

i a Madrid anar, mefític,

a suplicar i mendicar

aquelles miques d’un pa,

que és guany d’esforç i eficàcia.

Ara reclama votar,

que en té el dret de decidir,

i aquest dret no és cap fal·làcia

perquè els drets s’han d’exercir,

perquè un dret no és una gràcia

que un superior et pugui dar

per poder de burocràcia,

o un monarca concedir

o un Tribunal atorgar.

És qüestió de DEMOCRÀCIA

I democràcia ÉS VOTAR !

Joan F. López Casasnovas.

Menorca, 22 de setembre de 2017

Anuncis

23 Setembre 2017 Posted by | Sociedad | 1 comentari