X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

El Pet.

Avui he rebotat a la xarxa un article sobre els avantatges per a la salut de no aguantar-se els pets i deixar-los anar lliurament. Jo he comentat que sempre ho havia sospitat, aguantar-se els pets, no pot ser bo.

http://lebouseux.liberte.press/2015/04/lacher-ses-gaz-intestinaux-augmente-lesperance-de-vie/

Penso igual dels rots i dels badalls, -al terme i a la fi, un rot es com un pet que en tost de anar cap avall, va cap amunt,-. I els badalls son tant i tant contagiosos que deuen tenir el seu component terapèutic, com el riure.

Però anem per els pets que es el que ens interessa en aquest moment. El primer que tenim que fer es classificar-los.

El mes fàcil seria fer-ho en pudents i no pudents, però açò es una cosa que a vegades només se sap una vegada emes, i per tant diguem que es una cosa aleatòria i circumstancial.

Jo crec que la divisió es entre un pet una llufa i una xilla.

El pet es sorollós, amb una escala que va de l’1 al 7, com l’escala de Ritcher, i normalment, no fa pudor.

N’hi han de tres tipus, el pet amb floc, el pet amb borles, i el pet rodó.

Un pet amb floc es que va acompanyat de merda. Jo crec que tothom n’ha patit algun al llarg de la seva vida i es prou embarassos, normalment sol provocar la anada a corre cuita al bany.

Un pet amb borles es el que sur a empentes amb sonoritats variables, diríem que es redundant i repetitiu, el que l’emet, quan comença ja no es pot aturar i es sol fer amb alevosia i premeditació.

Però els millors son els pet redons. Son fort, sorollosos i estridents, produeixen al emissor una gran satisfacció personal.

Record quan feia la mili, que per estar mes còmodes en tost de dormir a la companyia, ens quedàvem a dormir a l’oficina, cadascú en el seu matalàs que guardàvem durant el dia davall s’escala. Al dematí, jo no se si era per el que menjàvem però es sentien uns pet atronadors, eren rodons, rodons, no feien pudor, però feien tremolar les teranyines del sostre. Allò eren pets.

La llufa no fa soroll, no sol arribar mai a nivell 3, però surt poc a poc i amb traïdoria, i moltes vegades es entabanador.

Els lluferos solen mirar al sostre amb dissimul, com si no fossin ells els culpables i provoca mirades acusadores entre els assistents. Jo crec que es mes propi de les dones que dels homes i quan fan pudor, no es exagerada ni pestilent.

I la xilla es la mes petita de totes i la mes innocent, sol sortir sense voler, a vegades després de fer un esforç. Crec que es la mes perdonable de totes en el cas de que algú els condemni, que no es el meu cas.

Ja he dit que els pets, llufes i xilles no s’han de empassar, hi ha que deixar-los sortir, dintre fan mal, donen voltes i voltes com els mals esperits i es queden devora qualsevol budell emprenyats i plorosos.

Els pets tenen mala fama, es cert, però la culpa no es seva, la culpa es nostre per viure a espais tancats, el que viu al ample no es preocupa de la pudor que pot acompanyar al pet.

Per tant, vos recoman que quan vos arribi un pet, en tost de deixar que es podreixi dintre, teniu que sortir a fora, i fotre un crit i el pet al hora, vos alleugera per dalt i per baix, i podreu tornar a la feina amb la consciencia mes tranquil·la.

Per acabar només un consell i un refrà.

El consell que els pets es fan sense aixecar la cama, es de mal gust, es fan a peu pla, amb normalitat, com si fos part de la vida mateixa, com respirar. No passa res només puden els pets dels altres, la olor dels nostres es totalment assumible.

I el refrà diu:

«D’una xilla ve una baralla, i d’un pet una gran rialla»: significa que sovint una cosa insignificant produeix efectes considerables, i una cosa més grossa no té conseqüències.

11 Abril 2015 - Posted by | Sociedad

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: