X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

LA DEGRADACIÓ DEL PERDÒ

Malauradament, hi ha una certa disbauxa en la paraula perdò. S’acostuma a demanar que es demani perdó per coses fetes i a vegades se’l demana a col·lectius que no en son en cap mena culpables.

Per exemple: Es demana a l’església catòlica que demani perdò per la seva col·laboració amb el franquisme, quan açò es una cosa que no serveix per res. El que se li pot demanar es una opinió honesta i crítica i cristiana amb el que va passar, però el perdò ja no hi te res a veure.

Es demana a un país que demani perdó per fets d’altre temps i açò te només un valor simbòlic i anecdòtic.

Es demani a un assassí que demani perdó a la família de les víctimes i aquest fet, no porta cap consol als que han perdut un fill o un pare.

El perdó, el demanar perdó a qui primer te que alleujar es al causant del mal.

Es un primer pas de alliberació. A afirmar que se’n penedeix del que va fer i que no ho tornaria a fer mai mes i en cap circumstància.

També es el perdó el primer pas cap a la rehabilitació. Un condemnat no pot ser rehabilitat sense rebutjar l’actitud i pensament que el van dur a delinquir.

Les víctimes també tenen que perdonar, per que els hi alliberarà el cor, els hi amainarà l’odi i els farà mes persones. Permetrà que el mal que han rebut, que es molt, no segueixi roent les seves entranyes. Perdonar es com un bàlsam que et porta pau.

El perdó, també s’empra en determinades accions judicials per aconseguir que s’indulti a un acusat, com si la víctima tingues l’obligació de perdonar per evitar la pena. No es per aqui per on tenen que anar els tirs. En un sistema legal on es te que prioritzar la rehabilitació del condemnat, la primera feina que te el aspirant a ser perdonat es reconeixer el mal que va fer, no només el mal per el que ha estat condemnat, si no per tot el que fa ver.

Dir que s’esta penedit, demostrar que està disposat a rectificar i que no actuarà mai mes de la mateixa manera pot ser molt dur per una persona que probablement durant el judici ha defensat la seva innocència.

Si el condemnat no es creu la sentencia, si no l’acata, si segueix pensant que el que li passa es injust i que es innocent, el demanar que el perdonin, no deixa de ser una argúcia legal per minorar la seva pena, una trampa de una persona que no accepta la condemna.

Demanar perdó es te que fer amb honestedat, amb humilitat, amb dolor amb desitjos de minvar en el possible el mal fet i ajudar a la víctima.

Demanar perdó només ho poden fer les persones honestes, per tots els altres es una eina mes de la seva maldat.

Anuncis

8 febrer 2015 - Posted by | Humanismo y Religion | ,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: