Records d’infantessa, petits apunts.
Jo vaig tenir una infància feliç. Ho repetiré sempre, però no tot eren flors i violes. Sempre vaig trobar dur amb els meus pares al hora de discutir. Crec que mai em vaig sortir amb la meva. I el meu sentit de la justícia era i es encara molt viu. El que jo creia just ho era i prou. Suposo que no sempre devia tenir raó, però m’estranyaria també que no en tingues mai.
I quant m’enfadava, hi havia crits i escàndol que acabaven inevitablement plorant sota el llit. Allà m’hi passava hores senceres, maleint primer i somiant després en marxar de casa, en fugir, en ser capaç de sobreviure sol al mon i trobar feina i ventura.
Encara no hi ha cap comentari.
Deixa un comentari