X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

Records de Infantesa

Jo vaig tenir una infantesa feliç, no en tenc cap dubte, era un nen guapo, educat, feiner, sempre estava a punt per fer missatges i era sempre el primer que s’implicava quan havia que buscar alguna cosa que s’havia perdut.

Açò de cercar una cosa que ha perdut un altre, te el seu què. N’hi ha que passen olímpicament i nomes es preocupen quan el que han perdut es seu. Pero a mi, a mes em feia molta ràbia perdre alguna cosa, recordo que vaig estar buscant durant varis dies un llibre de contes de Andersen que me havien regalat. No entenia que no el trobes, jo que era tan llest per aquestes coses, i em va costar molt reconèixer que no, que no hi era. Ara, cinquanta i molts anys després, encara hi penso. I n’estic segur, ara ja ho se, que me’l van robar. Si no fos així, l’hagués trobat. Jo sempre trobava les coses que s’havien perdut, les meves i les dels altres.

Anuncis

24 gener 2014 - Posted by | Sociedad

1 comentari »

  1. Veig que amb els anys has canviat de tàctica, jeje. Entost de començar a cercar d’entrada, primer sols demanar: Cristina on és…
    Suposo que el meu estricte, quasi maniàtic, sentit de l’ordre ha tingut molt a veure amb el canvi, no de bades duim trenta-cinc anys junts. Salut

    Comentari per Rauxa | 25 gener 2014 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: