X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

Records de Infantesa

Jo vaig tenir una infantesa feliç, no en tenc cap dubte, era un nen guapo, educat, feiner, sempre estava a punt per fer missatges i era sempre el primer que s’implicava quan havia que buscar alguna cosa que s’havia perdut.

Açò de cercar una cosa que ha perdut un altre, te el seu què. N’hi ha que passen olímpicament i nomes es preocupen quan el que han perdut es seu. Pero a mi, a mes em feia molta ràbia perdre alguna cosa, recordo que vaig estar buscant durant varis dies un llibre de contes de Andersen que me havien regalat. No entenia que no el trobes, jo que era tan llest per aquestes coses, i em va costar molt reconèixer que no, que no hi era. Ara, cinquanta i molts anys després, encara hi penso. I n’estic segur, ara ja ho se, que me’l van robar. Si no fos així, l’hagués trobat. Jo sempre trobava les coses que s’havien perdut, les meves i les dels altres.

24 gener 2014 Posted by | Sociedad | 1 comentari