X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

S’Histèria d’en Jaufà. Aquella desastrosa victoria.

Episodi numero tres.

Quan na Kuanamari i en Toni Pams, van sentir sa campaneta, van frisar de presentar-se al despatx del seu cap, no fos que s’enfadés. A més la forma de sonar de la campana ja indicava que hi havia pressa.

 Cadascú d’ells, a la seva manera es van dirigir cap allà, ella, a passetes curtes i ràpides en una espècie de trot curt, que li feia bambolejar algunes xulles. Ell, amb passes llargues, com si estigués mesurant a pams un tros de fusta, acompanyava les seves passotes amb un balanceig dels braços i mantenia les mans obertes i els dits estirats.

Van tocar dues vegades a sa porta, i com no van tenir contesta, i a més sentien uns cops molt forts a dins, es van atrevir a obrir. Van trobar a n’en Jaufà pegant bots com un posés per l’habitació, ja hi havia dues tauletes tombades i una butaqueta que estava peus per amunt, víctima innocent de tanta eufòria, alguns papers estaven tirats per terra sense control ni ordre i , fins i tot, sa gàbia d’es lloro estava caiguda contra la finestra en un angle perillós amb prou esvalot de l’animal que encara feia més precari l’equilibri.

Només un paper estava a la mà del saltimbanqui joiós, i el movia amunt i avall com una bandera.

– Cotaerre, quin es el motiu de tanta festa?  -Li va demanar en Toni Pams.

 A n’en Jaufà, que tenia per nom Justo Recaredo, li agradava molt que l’anomenassin d’aquesta manera.

 -Sa vaga!! Han desconvocat sa vaga !! Hem guanyat, hem guanyat !!

 I els nou vinguts, es van posar a imitar-lo amb els bots, amb prou disgusts de les altres butaquetes, i estris que encara quedaven dretes, en poc temps van quedar peus en l’aire com els seus companys, mentre el lloro que ja es donava per mort, estava acoquinat al fons de la seva presó.

Es van haver d’aturar per agafar alè i per repartir abraçades i felicitacions i na Kuanamari que era sa que mes botava, de sobte va cridar:

 -Visca, podrem aplicar el TIL!!

 I es va fer el silenci.

 Va ser un silenci espès, brut i trist. Es van donar compte que feia molta calor i que suaven, algunes gotes van començar a caure dels seus fronts, van afluixar-se els botons de la camisa i en Jaufà es va seure a l’única cadira que encara estava dempeus.

 -Ostres el TIL, va exclamar en to compungit, ara el haurem d’aplicar-lo, no?

I com els altres callaven, només assentien amb el cap, va seguir demanant:

-Vosaltres sabeu com fer-ho?

 I en Toni Pams, i na Kuanamari, que semblaven en aquesll moment unes estàtues de sal, només pujaven les espatlles en senyal d’impotència.

 Fins i tot, en Toni Pams, uns segons abans que una mirada fulminant d’en Jaufà el fes callar, es va a atrevir a dir: Noltros pensàvem que el que sabies com aplicar-lo eres tu….

Continuarà…

Anuncis

5 Octubre 2013 - Posted by | Sociedad

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: