X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

Sa Histèria d’en Jaufà.

Resulta que en Jaufá, que era l’Emir d’unes ínsules anomenades Baletaries, estava un dia avorrit, sense fer res i sense ganes de fer-ne.

 Us he d’aclarir en arribar a aquest punt que l’arxipelàgic Baletari, estava format per quatre ínsules principals, que eren Mallaria, Meneria, Ibiria i Formenteria.

 Aquell dematí, en Jaufà ni siquiera s’havia afaitat ni posat ungüent als cabells, i duia unes grenyes mig caigudes i se li veien trossos de closca.

 Potser era per açò que estava tant d’ala caiguda. Per entremig dels cabells se li evaporaven les idees.

 En aquestes estava, quan se li va atracar un dels seus assessors per fer-li una proposta. En realitat, no era un assessor, sinó la dona de fer feines, però ell la tractava com si ho fos, donat que els que tenia contractats per assessorar-lo, no donaven abast intentant enlairar la seva imatge i aclarint el seu ego.

 Però una dona de fer feines, dona per molt, sobretot, si és llesta i prou addicta al “règim”. Aquesta, en aquell dia trist per a l’educació a les Baletaries, va tenir una visió que ella atribueix a la inspiració sibil·lina. Tothom va veure tot d’una que no era res de l’altre món, sinó simplement una ocurrència poca solta, però, qualsevol li duu la contrària a la desadora preferida de l’Emir.

 Na Ximpleta, que aquest era el seu nom, li va dir: Per desarrelar la immersió lingüística i evitar que el català, aquest idioma odiós, sigui llengua vehicular a l’escola, el que hem de fer és procurar que cada assignatura, s’imparteixi en una llengua diferent, així, podríem fer les matemàtiques en anglès, la literatura en suec, la història en francès, la religió en llatí i el català en castellà.

 No li va semblar malament el suggeriment a n’en Jaufà, que tot seguit, va reunir els delegats de la secció d’ensenyament, en Toni i na Kuana Pams, que van donar bots d’alegria i van fer molta festa, quan els hi va contar. En Toni, a més, aplaudia com un possés, no així na Kuana que com tenia els braços curts i les mamelles grosses, prou feina tenia en cordar-se els botons de la camisa per pensar en què podria donar palmades.

 Com a projecte educatiu semblava un poc esbojarrat, però van considerar que el fi, justificava els mitjans, i com la majoria dels alumnes, no aprenien res ja fora en castellà o en català, millor que ho fessin en alguna llengua estrangera de pro que potser d’aquesta manera tindrien feina assegurada en qualsevol terrassa de qualsevol hotel turístic de qualsevol de les illes.

 Si açò fos una història, tindria un final i potser seria fins i tot feliç, però com és una histèria ho deixem aquí, d’aquesta manera la puc reprendre quan vulgui o quan arribi la propera ocurrència, que arribarà, ja ho veureu.

 

30 Setembre 2013 - Posted by | Sociedad | , , ,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: