X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

Histories de Punta Prima. El Primer bikini.

Sempre hi ha un primer moment per a cada cosa, i no sempre tenim el privilegi de ser testimonis de com va ser aquest moment.

Vos vull comentar el primer bikini ¡¡¡¡¡¡

A Punta Prima, ja en veiem de bikinis, pero nomes en les estrangeres, que tots sabíem que eren unes fresques, però una vegada una Puntaprimera es va atrevir a posar-se’l Ara hauria de sonar un: ta ta ta xan !!!, per que hi va haver un esvalot. Comentaris a tot i mes, mirades de reüll i opinions diverses.

Els al-lots ens enfilàvem damunt una pared per veure’l i sentíem els comentaris en veu baixa en termes més o menys aprovatoris.

Era un bikini que imitava una pell de tigre, i podeu suposar que era prou púdic, només mostrava un tros de panxa i ja no recordo si el tros descobert incloïa o no el melic.

La causa del meu desconeixement era que la miràvem d’enfora, no ens atrevíem a atracar-nos-hi, no fos que se’ns notés el desig a la mirada.

La notícia va córrer per tota la urbanització com un misto en un regalim de pólvora, entre altres coses, perquè la senyora en qüestió era d’una família prou coneguda.

En aquest moment, estic dubtant si mentar-li el nom. Per una banda, va ser un fet que ara fa riure i crec que no es cap lacra per als fills que encara venen de vacances cada any, per l’altra banda, crec que no és important per a la història, per tant no el diré.

Algunes persones van frissar de comentar la poca vergonya que tenia i d’altres, les seves amigues, la justificaven dient que només ho havia fet per prendre el sól.

La cosa, com es lògic, va acabar donant fama de fresca a la bikinaire i al poc temps, com no podia ser d’altra manera, moltes noies lluïen panxa sense cap maldecap ni maledicències.

I per acabar, unes paraules que vaig sentir al respecte de l’avi, que aconsellava a la seva filla i nétes, que procuressin en aquestes coses no ser les primeres.

I jo pens, que sí, que tenia raó, el primer es el que s’ho carrega, però que també hi ha una certa gràcia en ser el primer, sobre tot si la història, aquesta caparruda història, acaba posant a tothom al seu lloc.

Anuncis

17 Agost 2013 - Posted by | Recuedos de niñez | ,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: