X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

RYANAIR MON AMOUR

Diuen que viatjar en aquesta companya tan bona és addictiu, i que qui ho fa una vegada sempre vol repetir. Perquè, a qui no li agrada que el tractin malament, que el mirin amb menyspreu i que intentin fer-li la guitza?

En realitat, això no és un plaer en sí, el plaer és poder sobreviure a això i poder seguir viatjant a Barcelona per 25 euros, quan a  qualsevol altra companyia et costaria el doble.

És com un repte, aconseguir que tots aquests engronys no t’afectin, mantenint la teva autoestima amagada a dins de la cartera.

L’episodi del darrer viatge, no va se diferent dels anteriors, però va tenir una cosa positiva, va començar a sorgir la complicitat entre els viatgers, un sentiment comú d’unitat davant la companyia, això es bo.

L’impresentable de torn, mirava desafiant  la cua de persones que volien embarcar. Sabia que tots volien entrar els primers donat que no havien pagat els 20 euros per poder escollir seient i els mirava amb cara de pena, pobrets, preferien les colzades i la cua a gaudir d’un seient reservant. Es passejava l’individuu desafiant amb la capsa de les mesures màximes de l’equipatge de mà.

El que em fa fer més gràcia va ser el que cridava: “Todo el mundo con el carnet en la mano, (vam agrair que no el volgués a la boca), el certificado y la tarjeta de embarque desplegados.” És clar, tots portàvem doblegats els documents, i no volíem perdre temps en desplegar-los a l’arribar a la porta. El que portéssim cinc minuts esperant dempeus a que comencessin a embarcar, no era evidentment important.

I mira per on, a mi em va agradar, em va retrotreure en el temps i em va recordar quan feia la mili, quan el caporal amb veu severa ens deia: “Pies juntooooos, mirada al freeeente”

Uniformitat, tots preparats amb els documents oberts a la ma …  Ar!!  Era una cosa com dir “Prietas las filas, recias, marciales….”

El graciós de torn, que sempre n’hi ha qualcun, va dir suaument; “¿Que lo puede repetir? ¿Es que no lo he entendido bien?  L’esclat de riure de tota la cua, va fer avergonyir al “ryanman” de torn, que no va contestar i va retrocedir fins al principi de la cua.

I el comprensiu de torn que també n’hi ha sempre quacun, va dir: “ No li digueu res, pobret, no sabeu que cobren una merda?

I a continuació van aparèixer els espontanis dient: “El que cobrin una merda, no justifica el que fan”  I un altre, va respondre: “Ho fan per venjar-se”…   I tots deien la seva, però procurant que no els veiessin xerrar, no fos que hi hagués represalies perquè ningú no sap el que poden ser capaços d’inventar aquests per putejar als viatgers.

I aquesta petita historia acaba bé, entres a l’avió i trobes els millors seients reservats, no els pots ocupar, encara que després, com pots comprovar, no els ocupi ningú, i el vol rutla amb normalitat, evitant que t’endossin una beguda, un perfum o una rifa.  I al final, el “tararí” indicant que has arribat abans d’hora al teu destí, que tothom interpreta com que en realitat el que és vol cel.lebrar és que has sobreviscut una vegada més als intents de desmoralitzar-te, malgrat que saps que ets una merda, un tacany i un insolidari .

Anuncis

19 Octubre 2012 - Posted by | Sociedad |

1 comentari »

  1. Bonissim..!! com sa vida mateixa… Quin penàs volar amb aquesta gent tú…!!

    Comentari per Tini | 21 Octubre 2012 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: