BABALAISME
Etimología
De babalà, mot emprat en l’expressió ‘a la babalà’, de l’àrab ‘alà bâb Al-lâh, mateix significat (‘sense reflexió, obrant frívolament’), literalment ‘sobre la porta de Déu’, amb un desplegament semàntic del mot bâb en el sentit de ‘poder, possibilitat’, i d’aquí el valor de ‘en poder de Déu, a la mà de Déu’, és a dir, ‘com Déu vol’.
M’ha agradat la paraula de avui a “RodaMots”, lloc que vos aconsello. La desconeixia totalment i -cosa curiosa-, inclòs abans de llegir l’etimologia, intuïa el significat. Serà per la seva proximitat amb “Babau” paraula molt gràfica que crec que deu venir d’un altra banda, de baba, supòs.
La meva reflexió envers d’aquesta paraula es el “parla a la babalà”, cosa bastant comú al nostre temps, jo ho relaciono amb les converses a peu de barra on dos o tres ignorants arranjarien el mon en un tris-tras
Per desgracia, parlar o actuar amb poca reflexió o frivolitat no es una cosa exclusiva dels contertulis de barra de bar amb dues copes de mes o dels taxistes.
El nostre entorn mediàtic i polític està ple de gent que es podria enquadrar dins aquesta definició.
Feisbuc no se’n salva tampoc. Per el meu gust, masses paraules magnifiques que al emprar-se a dojo, cauen en el sac de la frivolitat.
En fi, una paraula mes per definir actituds i maneres de fer i dir que tindrien que ser cada dia menys frequents.
Segons el DCVB
Etim.: derivat de la rel onomatopeica bab-, expressadora de l’embarbollament o del parlar tartamús.