X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

Article publicat al Diari Menorca.

Joan Febrer i Rotger, al fulls del diari del passat diumenge, fa unes reflexions sobre dos llibres, i les titula, dos llibres, dos mons.

N’estic segur que els dos llibres relaten actes verídics, i que tots dos, són escrits des de la necessitat de contar el que va passar en aquells anys d’infaust record. Des de la necessitat i també des de l’honestedat.

Però jo, el que vull qüestionar és el fet de posar-los junts. He sentit ja masses vegades, com és justificava el que en Franco va fer a la postguerra, apel·lant als fets produïts a l’any 36 on molts religiosos van ser cruelment afusellats i moltes esglésies cremades.

No dic amb açò que en Joan Febrer al seu article justifiqui cap dels dos, i menys uns pels altres, però incideix en el fet, al meu parer pervers, de posar-los junts, com dos mons aparentment d’esquena que necessiten un pont.

Presentar per una banda les víctimes de la persecució religiosa d’abans de la guerra i per l’altre la repressió franquista, es nomes una part de la veritat.

Com tantes altres vegades, és important el que no es diu. El règim franquista, estava recolzat per l’església catòlica, i els abans perseguits van tenir una presencia activa en la repressió de la postguerra.

No són ponts, Joan, el que necessitem entre actuacions tan bàrbares, sinó constatar que a una banda hi havia gent malvada, inculta, atea i anticlerical i a l’altra cristians.

Al 36, es van cremar esglésies, es van assassinar capellans i monges amb crueltat, i ferotgia . He de rebutjar amb totes les meves forces aquest fets. Els grups d’incontrolats o potser dirigits per alguns, van actuar com autèntics vàndals i com assassins sanguinaris. No hi ha res que pugui justificar açò.

Al 39, les forces franquistes, amb la guerra guanyada, no sols no van tenir compassió pels vençuts, sinó que van fer una autèntica neteja ideològica, matant a uns i forçant a l’exili a altres. De casa en casa anaven els piquets, moltes vegades dirigits pels mateixos capellans que havien patit la repressió, assenyalant els que no eren afectes al règim, per portar-los a morir.

No és el mateix matar en un ambient d’anarquia a fer-ho fredament, una vegada guanyada la guerra i amb tot el poder a les seves mans.

No son igual uns grups de gent ignorant que tenien fam i que patien injustícies, que un exercit que acaba de guanyar la guerra i que ha dit fins a la sacietat que aquesta havia estat una creuada en nom de Déu.

Fra Eduard , ha fet el que molts altres, denunciar la repressió i l’extermini que van patir. Esta en el seu dret, però també, per ser no només denunciant d’una realitat que va ser, sinó també honest i coherent amb les seves creences, haurien de dir que aquests morts, van ser dignificats, recordats i en molts casos santificats, per una església que en acabar la guerra s’hi va tornar, i va actuar de la mateixa manera. Haurien de dir també que van avalar i justificar la guerra, i que van portar al dictador baix pal·li als seus temples.

Lament que el seu plor fos només pels seus morts, quan hauria de ser molt més fort per la misèria demostrada a la post guerra. A jo, que tots sabeu que sóc un somiador i un ingenu, m’hagués agradat que després de la guerra, fos deixat de banda l’esperit de venjança, i s’hagués donat pas a un període de recerca de la concòrdia i la pau vertadera, cosa que només es pot aconseguir mitjançant la justícia, però, malauradament, tots coneixem el que va passar.

Fra Eduard Rey , hauria de dir amb angoixa que els seus morts van ennuvolar el seu enteniment i que no van ser capaços de comportar-se com a cristians, els testimonis de sàvia ingenuïtat, haurien d’haver donat pas als testimonis de sàvia cristiandat.

En el nom de Déu, s’han comès més assassinats que en el nom del dimoni i açò ens ha de dur a la conclusió de que entost de denunciar els que van fer els “dolents”, s’hauria de lamentar el que van fer els “bons”. O els que es creien bons, els que volien ser sants, els que deien que tenien a Déu de la seva banda.

 

22 Setembre 2011 - Posted by | Denuncia | , ,

1 comentari »

  1. Totalment d’acord: neutralitat no és igual a equidistància.

    Recordem l’Apocalipsi:

    15 Conec les teves obres i sé que no ets ni fred ni calent. … 16 Però, ja que ets tebi, i no fred o calent, estic a punt de vomitar-te. Ap. 3, 15-16

    Salut

    Comentari per julio navarro | 22 Setembre 2011 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: