X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

La perversió de la realitat.

Adéu Kate, adéu William.

Amb prou feina he pogut passar aquest dies procurant no assabentar-me’n massa de la immensa parafernàlia que s’ha muntat al voltant de la boda dels néts de la reina d’Anglaterra.

No ha estat fàcil aïllar-se del tot del muntatge mediàtic sorgit arran de l’esdeveniment. Encara em faig creus que hi hagi gent capaç de fer acampada al carrer durant tres dies per veure passar una comitiva reial. El meu sentiment republicà, gemega davant tanta bestiesa.

També m’ha costat prou no entrar en disquisicions filosòfiques i ètiques sobre el partit de la champions entre el Barça i el Madrid. De fet, he transgredit varies vegades el meu propòsit inicial de no parlar-ne. Al terme i a la fi, el vídeos, si no estan manipulats, como sembla que ho han estat alguns, són prou clars. Però sempre tenim el mal costum de voler fer veure a l’altre el que tu hi veus, cosa que no estaria malament, si l’altre no volgués fer el mateix amb tu.

Però la gravetat de la situació és que ambdues notícies, han compartint als mitjans espai i temps amb altres com la bomba de Marraquech, la inacabable guerra de Líbia, i la insofrible repressió Siriana.

I el que em preocupa, i molt, és que ens estem convertint en espectadors frívols, i mesclem amb total impunitat, esdeveniments tan diferents com un partit de futbol, un “bodorrio” reial, una guerra, i un estat policial i repressor. Tot ens passa mesclat davant l’aparador de la vida, com a una coctelera i ens anem acostumant a veure-ho tot baix el mateix prisma d’aparent normalitat.

Llegim les diferents noticies com si fossin a un mateix nivell, con alienes a la persones que les viuen. Les desencarnem, las deshumanitzem i només les considerem importants en funció de les emocions, cada vegada mes febles, que ens transmeten.

Com a convidats de pedra, sembla que estiguem completament vacunats davant els horrors i les desgràcies, de tal manera que totes les notícies, tan si són guerres, com bodes o esports, formen part d’una pel·lícula que ens passen cada dia i que està, com els lavabos, al final del passadís a l’esquerra de la realitat.

Potser, esports, actes socials i altres ximpleries tindrien que desaparèixer de les portades dels diaris per ocupar un lloc a la secció corresponent, a pàgines secundàries. El fet de que comparteixin lloc, tipografia i per tant importància amb altres fets luctuosos, jo ho considero simplement ofensiu per a les persones que ploren, les que passen fam o pateixen les conseqüències d’una guerra.

Però els editors, evidentment, el que volen es vendre diaris, i d’aquí aquest “mesclòrum”, al meu parer immoral, impúdic i pervers, de la realitat.

Anuncis

1 Mai 2011 - Posted by | Sociedad | , , ,

1 comentari »

  1. Aquest cop hauria d’entonar el “mea culpa” donat que em sento, en certa manera, com un dels espectadors frívols que esmentes en el teu article.
    Sense arribar a la frivolitat extrema que seria interessar-me per notícies com el “bodorrio” reial anglès, he de reconèixer que acostum a veure les altres, les luctuoses, les desgraciades, amb la indiferència de qui sabent que no té al seu abast la solució dels problemes del món, prefereix no angoixar-se per ells.
    Instint de supervivència o simplement egoisme???

    Comentari per Rauxa | 1 Mai 2011 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: