X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

La perversió de la realitat.

Adéu Kate, adéu William.

Amb prou feina he pogut passar aquest dies procurant no assabentar-me’n massa de la immensa parafernàlia que s’ha muntat al voltant de la boda dels néts de la reina d’Anglaterra.

No ha estat fàcil aïllar-se del tot del muntatge mediàtic sorgit arran de l’esdeveniment. Encara em faig creus que hi hagi gent capaç de fer acampada al carrer durant tres dies per veure passar una comitiva reial. El meu sentiment republicà, gemega davant tanta bestiesa.

També m’ha costat prou no entrar en disquisicions filosòfiques i ètiques sobre el partit de la champions entre el Barça i el Madrid. De fet, he transgredit varies vegades el meu propòsit inicial de no parlar-ne. Al terme i a la fi, el vídeos, si no estan manipulats, como sembla que ho han estat alguns, són prou clars. Però sempre tenim el mal costum de voler fer veure a l’altre el que tu hi veus, cosa que no estaria malament, si l’altre no volgués fer el mateix amb tu.

Però la gravetat de la situació és que ambdues notícies, han compartint als mitjans espai i temps amb altres com la bomba de Marraquech, la inacabable guerra de Líbia, i la insofrible repressió Siriana.

I el que em preocupa, i molt, és que ens estem convertint en espectadors frívols, i mesclem amb total impunitat, esdeveniments tan diferents com un partit de futbol, un “bodorrio” reial, una guerra, i un estat policial i repressor. Tot ens passa mesclat davant l’aparador de la vida, com a una coctelera i ens anem acostumant a veure-ho tot baix el mateix prisma d’aparent normalitat.

Llegim les diferents noticies com si fossin a un mateix nivell, con alienes a la persones que les viuen. Les desencarnem, las deshumanitzem i només les considerem importants en funció de les emocions, cada vegada mes febles, que ens transmeten.

Com a convidats de pedra, sembla que estiguem completament vacunats davant els horrors i les desgràcies, de tal manera que totes les notícies, tan si són guerres, com bodes o esports, formen part d’una pel·lícula que ens passen cada dia i que està, com els lavabos, al final del passadís a l’esquerra de la realitat.

Potser, esports, actes socials i altres ximpleries tindrien que desaparèixer de les portades dels diaris per ocupar un lloc a la secció corresponent, a pàgines secundàries. El fet de que comparteixin lloc, tipografia i per tant importància amb altres fets luctuosos, jo ho considero simplement ofensiu per a les persones que ploren, les que passen fam o pateixen les conseqüències d’una guerra.

Però els editors, evidentment, el que volen es vendre diaris, i d’aquí aquest “mesclòrum”, al meu parer immoral, impúdic i pervers, de la realitat.

1 Mai 2011 Posted by | Sociedad | , , , | 1 comentari

REVOLUCIÓN EN EL MUNDO DEL TORO

Una nueva normativa está a punto de aprobarse en el seno de la Conferencia Espistoril Española.

Podríamos decir que el mundo de los toros está de enhorabuena.  Renovar o morir es el lema.

Reunidos los Torispos en cónclave secreta, han acordado por unanimidad, cambiar el protocolo de actuación en las corridas de toros.

Según la nueva normativa, el torero, después de capotear, banderillear, picar y muletear al toro, y antes de proceder a la suerte de muerte, con el toro ya vencido y humillado, se va a dirigir al publico, levantando la mano en sentido triunfal, el cual va a responder al saludo gritando y levantando o bajando el pulgar.

Si la gran mayoría dirige el pulgar hacia abajo, el torero va a proceder a matar al toro con el estoque. Pero en el caso de que la gente lo dirija hacia arriba, se entenderá que la magnanimidad de la gente ha indultado al toro, el cual será conducido a los toriles para ser curado con mercromina y agua oxigenada.

La valoración de la cantidad de pulgares hacia arriba y hacia abajo será hecha por un representante de los Torispos, para el cual la opinión de la gente no es vinculante y decidirá en función de su criterio y responsabilidad.

Se cree que esta nueva normativa va humanizar y cristianizar el mundo de los toros para enseñar al mundo que no son una plebe sedienta de sangre sino que la misericordia también anida en sus corazones.

Se espera con esto revitalizar y fortalecer la Tauromaquia en todo el mundo y empezar la exportación de esta bella y noble actividad a otros países que no la conocen ni la valoran.

1 Mai 2011 Posted by | Denuncia | , , | 1 comentari