X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

ANIM RAFA.

T’agraeix Rafa que em comuniquessis de primera ma que et presentes a les eleccions com a numero u per el partit dels Verds.

La política te necessitat de persones joves i honestes, i tu ho ets, raó per la qual, el que et presentis es una molt bona noticia.

Possiblement, Rafel Muñoz, el polític, no tindrà el meu vot. Dic possiblement, perquè en tota la meva vida democràtica, sempre, el dia abans de les eleccions, he decidit el meu vot sense cap prejudici ni cap decisió prèvia, i he mantingut totes les opcions obertes, inclòs aquelles en las que estic en absolut desacost. Malgrat això, he de dir que en les ultimes eleccions, he sigut fidel a la línia marcada per el PSOE. Fins ara, ningú m’ha convençut de una opció millor.

Tenc i ho saps, una certa desconfiança per els que es fan portaveus de una “Esquerra pura”, perquè en la meva opinió es situen a vegades en usa posició idíl·lica, allunyada de la realitat i com si poguessin estar per sobre del be i del mal.

La política es te que fer amb la mirada utòpica i la il·lusió posada en un canvi de la societat en que vivim, però també amb els peus a terra i pensant que nomes es pot fer una passa quan ja n’has fet una de prèvia.

I una qüestió incòmoda, per desgracia, a vegades i en algunes coses, el polític tindrà que renunciar a les seves idees en funció de les necessitats del poble. I aquesta mena de prostitució ideològica, la tenen que fer tots en pro del necessari consens.

Democràcia i revolució no son compatibles, per molt que a vegades el que fa gana es agafar sa destral.

En fi, Rafa, anim i a per feina. Estic al aguait de les teves propostes i del teu tarannà. També de la teva cordura i responsabilitat.

Una abraçada.

16 Març 2011 - Posted by | Politica, Sociedad |

2 comentaris »

  1. A diferència de tu, tinc bastant decidit el meu vot, ací a València, molt “sensu contrario” o sigui per eliminació d’aquells que menys servei li faran, presumiblement, a la gent entre la que m’incloc.

    I això significarà triar entre unes poques opcions, i com diuen els clàssics: triar és trair.

    Però coincidesc amb tu que les esquerres “pures” o decideixen pactar, i això també és una forma de traïció, o decideixen no pactar, i això és possiblement pitjor, perquè seria el senyal d’una intransigència sempre perillosa, com totes les intransigències.

    En allò que supose que no coincidim és en la inutilitat del vot “útil” (o bé la utilitat del vot inútil) encara que podríem afegir entre les possibles discrepàncies, la utilitat del vot útil i la inutilitat del vot inútil.

    Vull dir que no sóc gaire partidari de la necessitat del mal menor, però sí que ho sóc de la necessitat democràtica del vot sense adjectius, incloent-hi, per suposat, el vot en blanc.

    I crec que en això últim, coincidim.

    Salut.

    Comentari per julio navarro | 16 Març 2011 | Resposta

  2. Mai he parlat i no ho faré ara del vot útil, crec que es una bestiesa. El vot de una persona es l’expressió de la seva voluntat, i per tant, sempre respectable, sempre útil. A mi, em fa molta gracia la frase d’en Groucho que diu: “Esto son mis principios, si no le gustan, tengo otros”. Crec que les persones, no es tenen que regir per principis inamovibles, sinó per tendències i per aproximacions al que desitjen, sense trencar-se les vestimentes per qüestions de principis.

    Comentari per Xarbet | 16 Març 2011 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: