X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

La perversió de la transició

Mirant a Egipte, tothom ralla de transició. I molts, miren cap a Espanya com un dels països que va “transitar” de una dictadura a una democràcia sense violència publica.

El que es clar es que aquest camí cap a la llibertat te dues vies de sentit contrari, els que accedeixen a la democràcia com a desig i els que cedeixen, per que no els hi toca mes remei, el poder absolut. Els que pugen i els que baixen.

I la pregunta es: Tots els avantatges, socials i econòmiques que han aconseguit els amics del dictadors aprofitant la seva ombra, com les retornen al poble?

El que va passar a Espanya es que ningú va tornar res, tots els llocs de feina assignats a dit, tots els negocis afavorits per els senyors del país, tots els grups d’elit, totes las propietats robades als vençuts, tot això, va quedar en ma dels usurpadors. Tota la repressió, assassinats i desapareguts del règim van quedar impunes, i encara avui en dia volen que es passi pàgina sense llegir-la.

Una mala cosa això de las transicions, sense demanar perdó per el mal fet, i sense intenció de renunciar al que s’ha aconseguit amb fellonia, es difícil arribar a estats de normalitat democràtica.

El que que passa es que les revolucions son potser pitjors.

Jo soc partidari del perdó, el reconeixement dels delictes i en la mida del possible la restitució de tant de robatori.

Però tots ja sabeu que jo soc un il·lús.

5 febrer 2011 - Posted by | Sociedad | , ,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: