X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

EN “JAUME SEU”

En Jaume era un home esgarrat, tenia les cames mig atrofiades, i un braç inútil replegat contra el cos. Per completar la imatge, us el podeu imaginar, calb, prim, petit, sense dents i amb una baveta que li sortia per la vora del llavi.

Però el que realment sobtava d’en Jaume era que es desplaçava pel carrer arrossegant el cul per les aceres, és a dir, com el seu malnom indicava era en “Jaume seu”.

Portava una espècie de culera de pell per tal de protegir-se del contacte amb el terra, lligada damunt les cuixes, i a la mà bona, un tros de llenya amb un ansa de pell que li permetia estalonar-se per fer la “culada” i avançar..

I així era com es desplaçava en Jaume, culada a culada, amb les cames arrufades i fent força amb la fusta de la mà contra el terra.

Es passava la jornada a la cruïlla entre S’Arravaleta i el Carrer Nou, a l’acera del Banc Central, davant l’American Bar. Allà venia els cupons dels cecs, i xafardejava sobre tothom que transitava pels que eren els principals carrers del Maó dels anys cinquanta.

Quan tenia que anar un poc enfora, cridava a algú que passava i li demanava ajut. Molts no li feien ni cas, la majoria fugia d’ell, cosa que provocava la seva ira i el consegüent insult. Però sempre hi havia algú que l’agafava pel braç bo i carregava amb ell que s’ajudava prou poc amb les seves cames tortes.

En Jaume venia cupons com a mitjà de subsistència, i tenia molt mala llet. Un defecte a la parla, feia que es fes difícil entendre’l. Es podria dir que només emetia crits més o menys coherents.

No puc dir l’edat que tenia, semblava molt vell però no ho devia ser tant, de fet el que més li picava era el sexe i solia “piropejar” a totes les noies que passaven a la seva vora, a algunes les cridava perquè s’acostessin, però poques s’atrevien. Nomes les que no el coneixien, perquè li costava poc passar de la lloança a l’insult, i era sovint groller. A las que veia fumant els hi deia putes, i si alguna portava una faldilla curta, es tombava, basculant sobre la culera com si fos una baldufa . Des d’aquella postura intentava veure les calces de la noia.

Deien d’ell que els diners que van arreplegar en una subscripció popular per comprar-li una cadira de rodes, se’ls va gastar en putes, i que per això tenia que anar de cul. Jo no se si es veritat, però no m’estranyaria gaire.

Desconec la vertadera història d’en Jaume, potser aquestes línies serviran perquè algú hi pugui aportar més que jo. No sé si la seva discapacitat era de naixement o fruit d’algun accident, en tot cas la reacció enfront d’una minusvalidesa física és diferent segons les persones. Recordo el cas d’un noi que despatxava a una botiga i que era amable, servicial i atent amb tothom. Una malaltia el va portar a la ceguesa en poc temps, i es va tornar irascible, antipàtic i ofensiu.

Moltes vegades tenim tendència a culpar de les nostres desgràcies als altres o a la societat, como si els altres tinguessin la culpa del que ens passa. En canvi hi ha persones que son capaces, malgrat el seu defecte físic, d’estar en pau amb el món i d’afrontar amb valentia i sentit positiu la lluita contra les adversitats.

I a en Jaume seu, jo el recordo així, exigint a la gent ajut i maleint als que el defugien. Remugar, insultar i gemegar com a forma de comportament diari, és, sens dubte, una desgràcia més a afegir als defectes físics.

Després de molts anys d’ arrossegar el cul per terra, li van aconseguir una cadira de rodes, va canviar la posició, però no de caràcter ni va perdre la mala bava. Seguia necessitant que l’ajudessin a desplaçar-se i demanava a qualsevol que empenyés la cadira. El que no ho feia era escridassat e insultat.

Suposo que dels anècdotes que conten d’ell, n’hi deu haver uns de certs i d’altres no. Conten que una vegada, uns nois el van estavellar contra la lleteria del cap de cantó de S’arravaleta mentre feien corra la seva cadira. Els crits i els insults es devien sentir fins dalt la Sala.

En fi, Jaume, durant molts anys vas ser un component més dels carrers, formes part dels meus records d’infantesa, aquests que es queden gravats per a sempre. És evident que els temps han canviat i que avui en dia seria impensable veure algú així. D’alguna manera, vas aconseguir que no et tinguessin llàstima, i açò estaria bé si no fos perquè el sentiment que ens inspiraves era més aviat el de rebuig. Jo segueixo pensant que la incapacitat motriu no era el pitjor dels teus defectes…

Anuncis

10 Octubre 2010 - Posted by | Recuedos de niñez |

7 comentaris »

  1. Benvolgut Xarbet
    Jo he conegut en Jaume Seu, i sí era un malcriat. Una vegade em va demanar que el portes desdesa telefònica fins s’explanada. Sa meva sorpresa va ser que en arribar a s’explanada em va dir fill de puta.Era un m,alcriat

    Comentari per david leonard fiol junyent | 12 Octubre 2010 | Resposta

  2. Ja ja, potser es que no el vas dur prou be. A jo ses vegades que em va cridar que l’ajudes, no li faig fer cas, també en va dir fill de puta, però al menys em vaig estalviar al viatje. Mes que malcriat, jo crec que era un cabronàs.

    Comentari per xarbet | 12 Octubre 2010 | Resposta

  3. Benvolgut Xarbet
    Recordant anecdotes d’en Jaume Seu, he recordat una vagada que un hippy el portava per mô amb una cadira de rodes i va ferir amb una cantonade i en Jaume seu va caure de morros anterre i hi va haver sang per tot.Es hippy, que més que hippy era un perdut reia , pero el que més en va xocar va ser veure com en jaume no deia res, estea completament retgirat, es cabró no aturaba de sangrar per es nas. No se com va acabar. Te enrrecordes d’un altre personatge que va desapareixer de mô? Era un tio alt amb barba, bastant agresiu que dean havia estat xapista, i fa uns anys va desapareixa?
    A més veurens

    Comentari per david leonard fiol junyent | 13 Octubre 2010 | Resposta

  4. Jo record un personatje gros amb barba i una coa de cavall, que frequentava sa biblioteca, crec que es deia Martí i era realment mal carat i agressiu.

    En quant a n’en Jaume, es clar que se li atracava algun personatje prou extrany. Es curios, mentres va anar arrosegant es cul, no va caure mai…

    Comentari per xarbet | 14 Octubre 2010 | Resposta

    • El personatge alt amb barba i amb “monyo”, que no cua de cavall, es deia en Pons Martí i vivia a una cambra de davall es carrer de Gràcia, a la esquerra quan pujaves, tot jus a la curva de lapart de davant el SI capa a dalt. Va ser el terror de la meva infantesa. Jo vivia dalt el carrer de Gràcia, concretament a St Llorenç, i el solia trobar molt. He de dir que mai me va fer noi una sola mala cara, però el seu aspecte era terrorific. Crec recordar que era un malalt mental,però d’aquell temps.

      Comentari per Josep Borrás | 29 Octubre 2010 | Resposta

  5. La verdad es que debe ser complicado verte en silla de ruedas, ciego, o con cualquier tipo de minusvalía, aunque obviamente eso no te da derecho ninguno a maltratar a los demás. Pero yo conozco a varias personas que tras quedarse anclados a una silla de ruedas han cambiado tanto y tan a peor, que cuesta recordarles cuando eran gente alegre y amable.
    Una abraçada.

    Comentari per erprofe | 20 Octubre 2010 | Resposta

  6. El meu oare me solia contar que el problem de’n Jume Seu era degut a una meningitis que va tenir de petit i li va deixar aquellles sequeles que tots recordem. Era un tenps que la meningitis o te matava o te deixava desgraciat. No hi havia antibiòtics encara. Pel que fa al seu caràcter, inolbidable.

    Comentari per Josep Borrás | 29 Octubre 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: