X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

QUATRE CADIRES VELLES

Avui hem llençat quatre cadires. Feia anys que estaven tirades al soterrani de casa, i avui les hem aparcat a la porta de casa esperant l’arribada del camió de recollida de l’ajuntament.

Totes les coses alguna vegada han estat noves i les hem estrenat amb il·lusió. Quan veig algun estri vell i malmès tirat pel seu propietari, penso que alguna vegada algú el va triar i comprar o el va construir amb mans expertes.

Aquestes cadires les vam comprar juntament amb una taula que encara deu ser a la cuina del pis on vivíem. Les vaig triar d’un catàleg perquè tenien la mida justa, van arribar apilades de dues en dues, amb olor de nou, i recordo haver-les desembalades amb pressa per poder-les veure.

En aquells temps els al·lots encara eren petits, i ja que no podíem fer-ho al migdia, perquè menjaven al col·legi, al vespre ens asseiem a taula junts a sopar, cada dia a les nou. La cuina era petita però amb les cadires estretes, ens hi col·locàvem tots quatre.

És per això que m’ha fet pena al tirar-les. Enyoro els dies quan encara tenia els nens a prop, i els podia reunir a casa per sopar i compartir las cuites del dia. Elles, amb el seu cromat ben llustrós i l’skay net i polit, feien la seva feina.

Aniran a morir a l’abocador, o algú les podrà rescatar i arranjar-les perquè puguin fer servei algun any més? No ho sé, però el cert és que no es podien quedar per sempre tirades en un racó.

Bona sort estimades, que sigueu felices al cel dels estris. Heu fet la vostre feina amb dignitat, encara que aquesta hagi estat aguantar culs.

16 Agost 2010 - Posted by | Recuedos de niñez |

3 comentaris »

  1. Com bé vas dir-me tu una vegada “el més important són les persones no les coses”, i en aquesta història només hem perdut les coses… quatre cadires velles.

    Les persones, els nostres fills, adults i independents, però propers i meravellosos, segueixen asseguts a la taula de casa tots els dissabtes i a vegades qualque dia feiner.

    Açò és el més important i en pots estar prou orgullós de gaudir d’aquestes trobades en família en clima de germanor, alegria i confiança que no tothom es capaç de mantenir.

    Noltros ho farem, saps que formem un bon equip.

    Comentari per Rauxa | 17 Agost 2010 | Resposta

  2. A cas no teniu cap foguera entre les vostres festes?

    Al poble teníem les de Sant Antoni, de manera que la vespra (16 de gener) a s’horabaixa, a la plaça, junt amb les rames de taronger esporgades, s’hi cremaven les cadires, balancins, taules velles i demés estris ja inservibles. I més tard, a les brases, torràvem la carn i l’embotit i sopàvem tots junts.

    Recorde el gener del 83, després d’haver patit la pantanada de l’octubre del 82. La gent havia guardat tot allò que es podia cremar. Les flames eren dignes de veure. Van rebentar cristalls de les finestres, i van fumar tot el poble. Fou un digne final, una catarsi: “Hem assecat el poble” se sentia.

    Em fa la impressió que al meu poble hi hagueren menys suïcidis que a la resta de la comarca.

    Salut

    Comentari per julio navarro | 17 Agost 2010 | Resposta

  3. Amic Julio, si jo t’ensenyes tot el que tenc per cremar et retgiraries. Per sant Joan fan una foguera al poble, però no tenc ganes de portar-lo tot allà, i la darrera vegada que ho vaig fer al pati, vaig mig cremà el taronger. Ara be, m’haguera agradat cremar-les, el foc purifica les coses. I no se si es perquè no som molt incendiaris a Menorca, però, segons he sentit, el poble de mes suïcidis d’Espanya es Sant Lluís, que està aquí a la vora, a quatre kilòmetres d’es Castell que es on vivim. Deu ser el vent.

    Comentari per xarbet | 17 Agost 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: