X A R B E T

TRENTA DOS ANYS DE CASATS

Avui fa 32 anys que na Cristina i jo ens veim casar. Puc dir amb orgull que en cap moment me’n he penedit, i que possiblement aquesta va ser la millor decisió de la meva vida.

No tot en estat flors i violes, els anys es divideixen en petites porcions de vida que es conten un a un en un exercici de convivència, però això justament es el que el fa reial.

No se si he contat mai a ningú que quant anàvem cap el jutjat, al parking on vam deixar el cotxe, vaig pensar:  “Encara hi ets a temps, pot posar-te a córrer i fugir”. Evidentment, no ho vaig fer.  No estic avergonyit de haver tingut aquesta idea fugaç  perquè  això indicava la transcendència que  jo donava al esdeveniment, no era una prova per veure com anava, era un compromís de vida i de futur, era un projecte que començava.  Com tots els passos importants a la vida, a vegades fan por. Aquesta por que l’amor supera.

Aquest any hem decidit no anar a  a sopar a un restaurant car, no estan els temps per masses alegries, i potser serà millor buscar el rincó de una petita taverna, o una taula vora al mar, per seguir vivint la confidència necessària i la complicitat que ja porta tants anys.

Ahir vaig pensar en comprar un bonic ram de flors…. però després, em van semblar millor trenta dues roses…, i avui penso que potser seria millor cercar trenta dues flors diferents, des de la sofisticada rosa fins l’humil margarita…. però posats a elucubrar sobre el tema potser no es trenta dos el numero, sino que tindria que multiplicar-lo per els dies del any, i potser també per les hores i els minuts perquè la comunió entre dues persones no es guanya any rere any, sino moment a moment.

Total, que millor oblidar-se de les flors, cercaré un arbre per sembrar, potser una olivera que pugui anar creixent poc a poc, minut a minut, trobada a trobada… com l’amor.

Un arbre, que com tantes altres coses, sembrarem i regarem junts.

Cristina, t’estim.

5 Agost 2010 - Posted by xarbet | Sociedad