X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

TRENTA DOS ANYS DE CASATS

Avui fa 32 anys que na Cristina i jo ens veim casar. Puc dir amb orgull que en cap moment me’n he penedit, i que possiblement aquesta va ser la millor decisió de la meva vida.

No tot en estat flors i violes, els anys es divideixen en petites porcions de vida que es conten un a un en un exercici de convivència, però això justament es el que el fa reial.

No se si he contat mai a ningú que quant anàvem cap el jutjat, al parking on vam deixar el cotxe, vaig pensar:  “Encara hi ets a temps, pot posar-te a córrer i fugir”. Evidentment, no ho vaig fer.  No estic avergonyit de haver tingut aquesta idea fugaç  perquè  això indicava la transcendència que  jo donava al esdeveniment, no era una prova per veure com anava, era un compromís de vida i de futur, era un projecte que començava.  Com tots els passos importants a la vida, a vegades fan por. Aquesta por que l’amor supera.

Aquest any hem decidit no anar a  a sopar a un restaurant car, no estan els temps per masses alegries, i potser serà millor buscar el rincó de una petita taverna, o una taula vora al mar, per seguir vivint la confidència necessària i la complicitat que ja porta tants anys.

Ahir vaig pensar en comprar un bonic ram de flors…. però després, em van semblar millor trenta dues roses…, i avui penso que potser seria millor cercar trenta dues flors diferents, des de la sofisticada rosa fins l’humil margarita…. però posats a elucubrar sobre el tema potser no es trenta dos el numero, sino que tindria que multiplicar-lo per els dies del any, i potser també per les hores i els minuts perquè la comunió entre dues persones no es guanya any rere any, sino moment a moment.

Total, que millor oblidar-se de les flors, cercaré un arbre per sembrar, potser una olivera que pugui anar creixent poc a poc, minut a minut, trobada a trobada… com l’amor.

Un arbre, que com tantes altres coses, sembrarem i regarem junts.

Cristina, t’estim.

Anuncis

5 Agost 2010 - Posted by | Sociedad

8 comentaris »

  1. Els qui saben escriure el sentiments no necessiten recórrer a les flors per tal de fer-se entendre.

    M’ha fet més il.lusió aquesta entrada que un ram de roses i ho saps.

    Només falta un detall, una imatge que la ilustri, proba aquesta, et deixo l’enllaç http://www.flickr.com/photos/30799883@N08/4862545443/

    Comentari per rauxa | 5 Agost 2010 | Resposta

  2. Ohhhhhh
    moltes moltes felicitats estimats!
    ja sé que no hi soc mai però estic feliç d’haver vingut a veure-vos precisament avui.
    tinc ganes de retrovar-nos aviat i cuinar junts Frederic i amb tu Cris brindar sovint amb un bon vi. Els temps no son bons per a gairebé ningú però els passarem amb tant bé com puguem!
    Moooooolts petonassos per a tots dos

    Comentari per Marta | 5 Agost 2010 | Resposta

  3. ei! afegiu una f rere el meu nom al e-mail així podré estar amb vosaltres al ordinador nou, el vell ha quedat pobret per a gairebé res.
    Més petons

    Comentari per Marta | 5 Agost 2010 | Resposta

  4. m’encanta!!! Enhorabona als dos. Mos vareu trobar de joves i això es molt complicat!!! una besada molt forta….

    Comentari per cris | 5 Agost 2010 | Resposta

  5. ¡Qué bella y romántica me ha parecido esta flor de letras que envías directa a su corazón! ¡Feliz Aniversario Cris y Xar! y muchos besos a los dos

    Comentari per Gales | 5 Agost 2010 | Resposta

  6. Moltes felicitats Fredy i Cristina!!

    Sa carta que és escrit es moltissim emotiva, m´encantat…
    Es una verdadera declaració de amor i compromís, es molt polit que después de 32 anys estigueu tan enamorats i segueu tan “complices”
    Una abraçada i per 32 any més…Com a poc !!

    Tini

    Comentari per Tini Andrés | 6 Agost 2010 | Resposta

  7. Joder amigo, has hecho que se me salte alguna lagrimilla. Qué bonito lo que dices, y qué cierto.
    Un beso bien grande para ambos, me alegro de vuestra felicidad.

    Comentari per Erprofe | 6 Agost 2010 | Resposta

  8. Pocas veces he leído algo que sale tan de dentro. Desde luego, creo que es el mejor regalo que podías hacer. Bueno, lo del olivo tampoco está mal.

    Un abrazo a los dos.

    Comentari per Antton | 7 Agost 2010 | Resposta


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: