L’article és bo, però el millor de tot és el requadre amb les tres frases espigolades a la Pilar Primo de Rivera. I és que, com sempre, el pitjor enemic més que l’infiltrat, és el renegat.
Ma mare, en pau descansi, em contava que una vegada anaren el grup de danses del poble a Saragossa a fer unes actuacions en un qualsevol dels saraus-homenatges que el règim muntava ad majorem gloria franco. Les mongetes on es quedaven a dormir els hi van dir: “demà farem paella, estaran contentes”. Sí, sí, contentes. Saps que la paella ho admet gairebé tot, però no el xai, i molt menys encara si, com em deia ma mare era “un borrego més dur que una pedra”.
Tornaren al poble amb més fam de la que havien sortit.
RT @pablom_m: Ahí tenéis a los cazadores españoles que hace unos días mataron a 540 ciervos y jabalíes en Portugal, en una zona acotada, do… 3 weeks ago
RT @saviscatalans: 👇🏻👇🏻👇🏻👇🏻👇🏻👇🏻
Han obligat a retirar-lo. Hem de fer que corri!!!!
Han obligado a retirarlo.
¡¡Hemos de hacer que corra!! h… 1 year ago
Porque los valores del teatro se deben empezar a inculcar desde la escuel. 1 year ago
L’article és bo, però el millor de tot és el requadre amb les tres frases espigolades a la Pilar Primo de Rivera. I és que, com sempre, el pitjor enemic més que l’infiltrat, és el renegat.
Ma mare, en pau descansi, em contava que una vegada anaren el grup de danses del poble a Saragossa a fer unes actuacions en un qualsevol dels saraus-homenatges que el règim muntava ad majorem gloria franco. Les mongetes on es quedaven a dormir els hi van dir: “demà farem paella, estaran contentes”. Sí, sí, contentes. Saps que la paella ho admet gairebé tot, però no el xai, i molt menys encara si, com em deia ma mare era “un borrego més dur que una pedra”.
Tornaren al poble amb més fam de la que havien sortit.
Una abraçada
Saludos y recuerdos…