X A R B E T

Yo soy yo, y comparto circunstancias

LES BEATIFICACIONS

23 Sep 2007

Les beatificacions

Escrito por: f-menorca el 23 Sep 2007 – URL Permanente

 

He llegit l’article del senyorGuillermo Pons sobre la beatificació d’una monja i le llegitamb tristesa.

 

La mort d’una persona per partd’uns exaltats em sembla del tot condemnable i fora de tota lògica,es un crim execrable i inexcusable, res no ho pot disculpar omatisar, és un assassinat horrible. Ara bé, aprofitaraquest fet maleït per lloar o beatificar a la persona morta,tampoc en té cap de sentit.

 

Hihavia, espero que ara ja no, persones que odiaven a la gent del’església, que n’estaven ressentits i furiosos i que vanaprofitar la revolta política dels anys trenta per atacar ambviolència extrema els religiosos. Això és unfet, que rebutjo totalment.

 

A la gent que va patir la fúria de la ignorància i la”bellaqueria”, se’ls pot dir màrtirs si aixího vol l’església catòlica, van morir, efectivament, per la seva condició de religiosos.

 

Lareflexió que a mi m’agradaria fer es la següent: Perquè hihavia gent que odiava els religiosos?

 

És una pregunta, que hauria de dur els responsables religiosos a unanecessària autocrítica que crec que també hauriade tenir vigència en aquest moments de la història enquè afortunadament, no es mata a ningú per les sevesidees.

 

Penseuen la inquisició i els seus assassinats, que estan escrits alllibre de la història, aquella gent moria a la foguera per defensar les seves idees davant la intransigència del poderreligiós. Hauríem de beatificar a aquelles persones?

 

Penseu en la postguerra, els anys trenta no van acabar el 36. L’any 39 i següents, amb la victòria franquista, tambéhi van haver molts assassinats de persones que només haviencomès el pecat de col.laborar amb el règim derrocat perles armes del “Glorioso Alzamiento”. Hauríem de beatificara aquelles persones?

 

L’esglésiacatòlica, i molts dels seus religiosos van col.laboraractivament amb els assassinats dels que havien perdut la guerra.Moltsreligiosos, assenyalavenambel dit a qui s’havia de matar. Sil’actuacióde bandes d’assassins no és justificable, l’actuacióde la gent de “bé” acomodada i culta i de religiosos quees sentian forts per haver guanyat la guerra i portaven a terme laseva venjança es més injustificable encara.

 

L’esglésiacatòlica va justificar la repressió franquista, vaportar el dictador baix pali i el va donar la benedicció alsseus temples.

 

Ami m’agradaria oblidar tot això. Van ser actes vandàlics,de bojos amb la conciència acartonada, insensibilitzada iferida per la guerra.

 

Peraixò estic en contra de les beatificacions, o al menys de lapublicitat que se’ls hi dóna, de portes endins que facin elque vulguin. Aquesta parafernalia de les beatificacions no sónactes evangèlics, son només actes propagandísticsrecordant fets dolorosos que no fan cap bé. Nomésindiquen una manera de fer les coses que hauria d’haver-se acabat.

Jesúsno va ser un màrtir, va ser El Salvador. Elseu missatge no fou de martiri, sinó d’esperança i deresurecció. No diu que els que el van matar eren assassins,ell va morir per a tots, fins i tot per als que l’estaven clavant a la creu.

 

Lespreguntes que s’hauria de fer el Senyor Guillermo Pons són:

 

Per què l’esglésiacatòlica está tantes vegades més a prop del ricsi poderosos que dels que necessiten ajut?

 

Perquè entost de beatificacions massives, que no beneficien aningú, no demanen perdó per tot alló que podienhaver fet durant el franquisme i no van fer? O per tot allóque varen fer i no haurien d’haver fet?

 

Perquè volen dividir la societat en màrtirs i assassins?

 

Per què es consideren elsbons de la película, si en els actes de violència, peracció o omissió, tots som un poc culpables?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

2 comentarios · Escribe aquí tu comentario

uru dijo

Per desgràcia l’església és íntrinsecament plena de barbaritats en maiúscules. I sí, sempre miren d’acabar sent els bons de la pel·lícula. No he llegit el que ha escrit en Pons però per desgràcia, pel que expliques, m’ho imagino. I no has tocat el tema dels cures pederastes… demanen perdó per ells, avergonyits però alhora de la veritat no saben qué dir a les víctimes i molt menys qué fer. 
Catolicisme i hipocresia van de la mà en masses ocasions i la història n’és plena. 
Gran post

Ilona

Ilona dijo

Em quedo amb les tevas paraulas; 
Jesús no va ser un màrtir, va ser El Salvador. El seu missatge no fou de martiri, sinó d’esperança i de resurecció. No diu que els que el van matar eren assassins,ell va morir per a tots, fins i tot per als que l’estaven clavant a la creu.

Molta hipocracía amic meu…

Els meus ultims petons abans de meu viatge per als tots dos!

Anuncis

21 Setembre 2008 - Posted by | Humanismo y Religion | ,

Encara no hi ha cap comentari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: